ANEBODA the show

A gairebé tots els pisos compartits d'aquesta ciutat, a gairebé totes les residències de solters, d'homes separats o parelles joves, hi podem trobar alguna de les diferents edicions de l'armari Aneboda; des de la versió més senzilla amb cortines corredisses de polièster i cobertura de plàstic, fins a la més sofisticada en conglomerat blanc lluent. És un moble senzill, barat i fàcil de transportar; un conjunt de peces que s’encaixen amb una còmoda clau allen que podem trobar dins la caixa.

 

Quan el vam comprar fa deu anys ja sabíem que l'armari Aneboda no era realment un armari, sinó un succedani d'armari, un armari efímer que hauria d'acabar destruït, com les casetes que es munten al voltant d'una fira. Llavors no ens va molestar perquè sabíem que, aquell armari, només seria el nostre armari durant un temps, que amb el temps en vindrien altres armaris, de fusta gruixuda i pura.

 

Ara les nostres vides també són senzilles, barates i fàcils de transportar i, després de vàries mudances, continuem penjant les samarretes al nostre vell Aneboda que és avui, junt amb un ordinador i un telèfon mòbil, una de les nostres propietats més preuades. Creixem i intentem ser feliços tot i aquests succedanis, però no podem evitar fantasiejar amb la intensitat de construir una casa amb les nostres mans, de caçar per alimentar la nostra família o de pujar una muntanya de sis mil metres. Potser encara estem a temps de convertir-nos en esportistes d'elit, en estrelles del rock&roll, de ser l'home sense nom que rebenta d'un cop de peu la porta de l'edifici i salva al nadó de morir a les flames.

 

 

A ANEBODA tres actors munten un dels populars armaris a sobre l’escenari, en directe i a temps real. Mentre avança aquesta acció positiva, gairebé lluminosa, es juxtaposen una sèrie d'imatges, músiques, coreografies i textos que generen un espai de contradicció per fer emergir pensaments sobre l’individu contemporani, les seves insatisfaccions i la seva recerca assedegada d’intensitat.

 

Amb referents literaris que van des de Nocilla Dreams d’Agustín Fernández Mayo fins al realisme suïcida de les novel·les de Chuck Palahniuk, referents visuals com els vídeos casolans de balconning, el popular ball de Bande a part de Goddart o els videolclips bizarre de Major Laser i The Aikiu; ANEBODA vol estar carregat amb la intensitat frenètica de la música Dubstep, on el silenci més plàcid pot esclatar en qualsevol moment de forma brutal i desesperada o pot seguir sent silenci.